Globus imperial

Globus Imperial

El globus imperial o orbe imperial (llatí medieval: globus cruciger,[1] ‘globus que porta una creu’; alemany: Reichsapfel, ‘poma imperial’) és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insígnies dels emperadors romans d'Orient i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic que era.

Amb el pas del temps, l'acabaren adoptant diversos reis com a insígnia, per bé que originàriament, no els corresponia l'ús d'aquesta insígnia imperial. L'adopció d'aquesta insígnia imperial per part de certs reis obligà a modificar-ne el simbolisme o interpretació simbòlica.

En el cas de la Corona d'Aragó, sembla que el va introduir el rei Anfós o Alfons el Benigne.[2] Ramon Muntaner l'esmenta en el marc de la seva coronació (vegeu a sota). Pere III, el Cerimoniós, també l'esmenta en el marc de la seva Crònica:

Dissabte aprés, que fo festa de Nadal, nós cavalcam per la vila amb les insígnies reial, ço és, daumàtica, corona, estola e maniple, e lo pom e lo ceptre[3]

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó.

La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la interpretació cristina. Segons aquesta última, es tracta d'un símbol cristià usat a l'edat mitjana en monedes, escuts, en la iconografia i les insígnies reials dels reis d'Aragó com els ceptres, en fites, etc. i representa el domini de Crist (la creu) sobre el món (l'esfera).

El globus crucíger sol representar-se dividit en tres camps, els quals simbolitzen els tres continents medievals del món: Àsia, Europa i Àfrica.

En heràldica s'anomena tradicionalment en català món. A l'Edat Mitjana, el globus i el ceptre reial dels monarques catalans rebien el nom de pom[4] i verga respectivament. Ramon Muntaner descriu així les insígnies d'Anfós d'Aragó el dia de la seva coronació:

E la verga era d'aur, e havia tota hora bé tres pams de llonc, e al cap de la verga hi havia un robís, lo pus bell que anc fos vist, e bé tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor d'aur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses (i el ceptre era d'or i feia ben bé tres pams de llarg, i a l'extrem superior del ceptre hi havia un robí, el més bell que mai s'hagi vist, i ben bé tan gros com un ou de gallina. El pom també era d'or, amb una flor d'or a l'extrem, plena de pedres precioses, i, damunt la flor hi havia una creu molt ricament adornada amb pedres precioses)[5]
  1. Cf. Charles Du Fresne Du Cange, et G. A. Louis Henschel, et Pierre Carpenter, et Léopold Favre, et Johann Christoph Adelung: Glossarium mediae et infimae latinitatis. Niort: L. Favre, 1883. Tercer tom, pàg. 380
  2. El pom apareix co
  3. Pere el Cerimoniós: Crònica. A cura d'Anna Cortadellas. Pròleg de J. N. Hillgarth. Barcelona: Edicions 62, 1995. Capítol 200, pàg. 173.
  4. Diccionari català-valencià-balear, sub voce pom 2.: “Bolla d'or o d'altre metall preciós que els reis portaven en la mà com a emblema de poder suprem; cast. pomo, globo. Ab la corona en testa e ab lo pom an la mà destra e ab la verga en la mà sinistra, ab vestidures reyals, anà-se'n cavalcant al palau, Muntaner Cròn., c. 185. En la man dreta ceptre e en la sinistra pom reyal tenga, Ordin. Pal. 208. Tinent en lo cap la corona e en la mà dreta lo ceptre e en l'esquerra lo pom, doc. a. 1394 (Botet Mon. iii, 362). Lo septre us veig en mà dreta portar, | en l'altra part lo pom d'or qui denota | lo mon subdit, Bernat Miquel (Cançon. Univ. 22).”. Versió online consutable a: http://dcvb.iec.cat/.
  5. Ramon Muntaner: Crònica. Capítol 297: Coronació del Rei Anfós el Benigne d'Aragó.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search